divendres, 14 d’octubre del 2016

Projectes

A la classe d'avui, hem fet una petita introducció al que serà el nostre futur projecte. Hem visualitzat diferents projectes d'altres anys, les eines educatives que van fer servir van ser diverses com : el codi QR, la realitat augmentada, la pissarra digital i l'holograma, entre d'altres. Aquest projecte amb el temps ens podrà ser útil i una eina molt beneficiosa pels nostres alumnes a l'hora d'aprendre, independentment del curs educatiu, ja que n'hi ha d'adequats per a cada franja d' edat. De seguida entre totes quatre hem visualitzat diversos temes possibles i útils per al nostre futur projecte que seguirem mirant amb deteniment per decidir quins ens podràn ser més útils o ens criden més l'atenció i ens agraden i definitivament en farem ús. Ja que el vetall de possibilitats es bastant ampli, hi ha molts recursos disponibles per utilitzar a l'hora de realitzar el nostre projecte en grup. Pensem que la realització d'aquest projecte ens serà molt útil per començar a aprendre com dissenyar i dur a terme projectes a dins d'una aula, per tant, pot ser important com a pràctica per al nostre futur laboral.


Avui a classe, hem cercat exemples de com poder utilitzar determinades aplicacions en l'àmbit educatiu i per finalitzar hem fet una posada en comú amb tota la classe. Hem de dir, que ens han agradat bastant tots els exemples que han exposat els nostres companys i companyes a classe, ens han semblat força interessants de realitzar en una aula. A nosaltres, el grup 4, ens ha tocat buscar diferents exemples de com podriem donar-li un ús educatiu al joc Pokémon Go. Sincerament, tot i que en un principi no ens esperàvem un resultat tan satisfactori, ens hem sorprès de la mà d'activitats interactives i educatives que podem fer amb aquest joc dins de l'educació. Podem utilitzar-lo pràcticament per a totes les assignatures. Dos dels exemples que ens han agradat més ha estat el d'aplicar-lo en una classe d'educació física i en una classe de geografia. En el primer cas, ens parlava sobre fer equips entre els alumnes i tenir la tasca de buscar pokémons, treballant així, mentrestant, tan la resistència com l'orientació. El segon cas, el de l'ús de Pokémon Go en la matèria de geografia, es basava en crear una ruta i després tractar i fer preguntes sobre la cultura del lloc on havies trobat aquest Pokémon, treballant, d'aquesta manera, una matèria teòrica de foma més divertida i amena.
Això, ens ha fet veure, que moltes vegades no ens parem a pensar en la varietat de coses que ens pot aportar una simple aplicació, ja sigui d'un joc o d'altres coses que inicialment no van dirigides directament cap a l'univers educatiu. Seguidament us deixem aquí les nostres cerques anteriorment citades:


https://t.co/RzzYJTAcVB



https://t.co/qKdOI9bV55




divendres, 7 d’octubre del 2016

La pissarra digital

Podem observar que a l'estat europeu, a causa de la gran falta de motivació de l'alumnat, molts d'aquests alumnes deixen d'estudiar un cop acaben l'educació obligatòria i seguidament es posen a treballar tan aviat com poden. Actualment, però, amb les  anomenades TIC (les tecnologies de la informació i de la comunicació) podem millorar aquesta situació per tal de crear un futur millor. Amb l'ús de les TIC a l'aula es pot aconseguir augmenar la motivació dels alumnes ja que es pot dur a terme una classe a través de dispositius pels quals els joves hi tenen especial interés i saben com funcionen gairebé amb els ulls tancats, degut al contacte molt pròxim que hi tenen, estan més que acostumats a fer-ne ús fora de l'aula. Un bon exemple del que parlàvem anteriorment de l'abandonament dels estudis un cop acabada l'educació obligatòria el tenim a Noruega. A Nourega viuen majoritàriament del petroli, el petroli és fonamental en la seva economia i això ha provocat que molts dels seus estudiants deixessin d'estudiar i se'n anessin  a treballar a la planta de petroli. Però, aquest fet, els ha creat una gran angoixa pel seu futur, i els ha fet veure que han d'encaminar-lo cap a una altra banda, perquè diuen que d'aquí a 30 anys aquest s'acabarà i no serà pas viable aquesta estructuració de país i societat. Argumenten que el seu futur està en el coneixement, que viuran del coneixement.

En aquesta classe hem pogut aprendre a crear material educatiu didàctic i hem pogut observar, que és una manera molt interactiva d'aprendre. La pissarra digital interactiva utilitza tot tipus de funcions: materials tàctils, auditius, visuals i fins i tot en moviment. Creiem que totes aquestes funcions animen més als alumnes a participar a la classe ja que al ser més interactiu i pràctic els alumnes tenen més interès pels temes que es treballen en aquella sessió, i alhora entenen més fàcilment el contingut de les matèries treballades. Encara hi ha alguns professors que com que no han rebut formació en l'ús d'aquesta eina no saben utilitzar-la de manera 100% eficaç. Això, ens fa pensar, que s'hauria d'invertir més en formació sobre aquest tema. Pensem que amb aquesta formació els docents seran capaços de crear unes classes molt més dinamitzades, creatives i infinitament més interactives, un tret molt interessant i atraient per als alumnes.



divendres, 30 de setembre del 2016

El professor del segle XXI

Ser professor al segle XXI significa tenir bones competències digitals, saber incorporar l'ús d'eines digitals per aplicar-les a les classes i així obtenir nous mètodes d'ensenyança. Pensem que el docent no ha de fer diferències per raons de sexe, cultura o religió, definitivament no ha de marcar diferències entre els alumnes, i no ha de basar-se únicament amb el llibre com sempre s'havia fet trdicionalment, sinó que hauria d'ampliar matèria mitjançant la multimodalitat, és a dir, que sàpiga treure profit de tots els beneficis que poden aportar les noves tecnologies per tal de canviar realment les metodologies tradicionals, fins fa no gaires anys, bastant inamovibles.Una bona base per aquesta nova educació és la col·laboració entre els pares, professors i alumnes per tal de crear un espai o comunitat més preparat per donar les millors condicions als estudiants per al seu aprenentatge i desenvolupament propi.

A vegades, no es qüestió només de fer un salt directe cap a l'era digital sinó que cal canviar la metolodogia, és a dir, la manera de com les utilitzem. Tot i així, malauradament, en alguns casos es forma una escletxa digital bastant gran ja que no tots els centres escolars poden accedir a material digital per motius bàsicament econòmics, cal que deixem molt clar, però, que no cal tenir la tecnologia més puntera del mercat ja que amb la més bàsica i assequible en tenim més que suficient per a integrar-nos dins l'era digital. La forma d'esenyar i els mètodes que aplica a la pràctica el professor del segle XXI li hauria de proporcionar a l'alumne/a diferents punts importants en la seva personalitat i/o conducta, en semblen força importants els següents: un bon pensament crític propi, una ment més innovadora i unes bones habilitats comunicatives a l'hora d'expressar-se amb els altres. Arribem a la conclusió, també, que si tenim la tecnologia adequada però ens topem amb algun professorat que es segueixi mostrant una bastant reticent a fer ús i a seguir aquestes noves metodologies i només veu viables els mètodes d'ensenyança de sempre, tradicionals i clàssics, no podrem treure profit a les noves tecnologies, i al que poden arribar a aportar dins d'una classe. Pensem que incentivar-ne el seu ús esdevé molt important si volem un futur pròsper de l'ensenyament.


dimarts, 27 de setembre del 2016

Alfabetització multimodal i competència digital.


Arribem a la conclusió que les noves tecnologies estan marcant una nova etapa en el món de l'educació, ja que proporcionen una forma diferent d'ensenyar a les aules.Les noves tecnologies digitals transformen i reivindiquen la forma d'aprendre i ens serveixen per fer les classes dinàmiques i visuals. L'ús de les tauletes, ordinadors i imatges projectades es converteix en un factor clau en el procés d'alfabetització, convertint així, la pantalla digital, en una nova forma de lectura i escriptura que ens facilita notablement el procés educacional.

Un nen que aprèn amb un sistema multimodal fa servir tot tipus d'eines per comunicar-se; llegint, escrivint, parlant...; també poden aprendre mitjançant la dansa o amb la visualització de vídeos.D'aquesta manera els conceptes es fan més entenedors i l'alumne pot aprendre d'una manera més enriquidora i divertida. Nosaltres, creiem, que afortunadament les escoles estan avançant en aquest àmbit i cada cop més, van introduint aquesta nova forma d'ensenyança ja que veuen que pot arribar a ser molt positiu i enriquidor per a l'aprenentatge dels nens i nenes.Un altre aspecte important que creiem necessari recalcar sobre aquest tema, és la importància de la bona formació dels mestres en l'ús de les noves tecnologies.Un exemple molt clar pensem que és el de la pissarra digital, si tot el professorat en tingués una formació bàsica i s'habitués a utilitzar-la, se li obriria tot un món de possibilitats d'interacció amb l'alumne/a a l'aula.Per tant, les escoles, per a què aquesta forma d'ensenyar i aprendre sigui fructífera, han de garantir que tot el professorat tingui una bona formació en aquest àmbit i així obtenir tenir com a resultat bons textos i materials didàctics en general, adequats per a seguir aquesta metodologia i també per a saber-los utilitzar de manera òptima. Sota el nostre punt de vista el sistema multimodal fa de l'educació una tasca molt més divertida i entenedora, obtenint una comunicació mes ''natural'' i eficaç entre professor i alumne.





Alumnes utilitzant les noves eines com a mètode d'aprenentatge.
Alumne utilitzant, la pissarra digital.

divendres, 16 de setembre del 2016

Hola!Benvinguts/es al nostre bloc, nosaltres som l'Anna, de Montblanc i estudiant d'educació infantil, la Brunilda de Reus i també estudiant d'educació infantil, la Sílvia, del Morell i estudiant d' educació primària i la Júlia, de Torredembarra, que estudia educació social. Hem creat aquest bloc amb la intenció de donar a conèixer i a la vegada reflexionar nosaltres mateixes sobre tot el que fa referència a les habilitats comunicatives en l'àmbit educatiu, i a prendre consciència de la gran diversitat i possibilitats que tenim a l'hora de transmetre coneixements als altres.